Primer itinerari de lectura que et recomano.

18. Trotsky: La lluita contra el feixisme. El proletariat i la revolució.

Trotsky: La lluita contra el feixisme. El proletariat i la revolució. Editorial Fontamara, Barcelona, 1980. 373 pàgines.
(Col·lecció d’escrits –pamflets, fullets, articles, respostes a entrevistes- escrits en rus, en alemany, en anglès a l’exili. Entre el 26 de setembre de 1930 i el 17 de juliol de 1933 a les illes Prinkipo al Mar de Màrmara, Turquia i entre aquesta data i el 15 de juliol de 1934 a diversos llocs de França. Primera edició com a llibre, en alemany, el 1970. En anglès el 1971 a Nova York).

Per a veure el text (parcial) en anglès polseu aquí.
Mira el text (parcial) en espanyol en el nostre Arxiu.

Escric aquestes línies quan a Àustria acaba de produir-se un impressionant èxit electoral del partit neonazi, segon a Viena i primer fora d’ella i quan es compleixen cinquanta anys dels moments decisius dels processos de Nuremberg. Passa que, senzillament, ningú pot entendre bé el fenomen nazi, de tant terribles i funestes conseqüències per a la història d’Europa i del món, sense haver llegit, en aquesta obra de Trotsky, la forma com va anar creixent i vencent a Alemanya.

Fixa-t’hi bé: de nou aquesta obra demostra amb fets la constant de la peculiaritat del materialisme històric i dialèctic, la superioritat que la nostra metodologia ens proporciona als comunistes. La constant que els millors treballs teòrics, les més lluminoses, eficaces i acabades elaboracions teòriques sorgeixen sempre de la mà de revolucionaris pràctics, dels qui tenen les mans posades fins l’espatlla en la lluita.

Aquest llibre, al qual s’ha de donar de nou l’etiqueta de GENIAL, és una col·lecció d’escrits de combat. I, a l’hora, és totes aquestes coses:

1. El primer estudi marxista important sobre l’Estat capitalista madur. Ni Marx ni Engels ni Lenin van poder fer-lo i no el van fer. Senzillament perquè mai van tenir davant d’ells un Estat capitalista madur. Trotsky sí que el va tenir al davant i va poder i va voler i va saber analitzar-lo.

2. El primer (i contemporani) estudi marxista seriós sobre el feixisme: "El feixisme és un sistema particular d’Estat basat en l’extirpació de tots els elements de la democràcia proletària en la societat burgesa. La tasca del feixisme no es tant sols destruir a l’avantguarda comunista, sinó també mantenir a tota la classe en una situació d’atomització forçada".

   Encara avui mateix estem els bascos patint que els quaranta anys de feixisme franquista i els vint de la seva prolongació joancarlista, realitzant a la perfecció aquesta atomització forçada, hagin omplert de bous els camps d’Espanya i hagin convertit els obrers espanyols en àtoms submisos, envilits i canalles que aplaudeixen als seus governs torturadors i assassins i tracten com a “funcionaris sindicats” als bestials carcellers de les immundes presons d’Espanya.

3. Ídem sobre el naixement, auge i conseqüències del feixisme. El llibre és la lúcida i genial penetració que la condició del naixement del feixisme és la prèvia derrota (en el cas alemany autoderrota en no lliurar ni tant sols la batalla) i enfonsament del moviment obrer revolucionari.

   A la pàgina 351 de l’edició que t’indico, en un fragment de l’article Bonapartismo, fascismo y guerra, inacabat a la mort de Trotsky el 20 d’agost de 1940, es condensa en un sol paràgraf el cicle polític específic que condueix al feixisme.

4. Un demolidor anàlisi dels errors estratègics i tàctics de la III Internacional que van portar a la classe obrera alemanya a la derrota i al desastre davant els nazis.

5. Un impressionant repertori de consells tàctics i estratègics, encara avui útils per a una acció revolucionària correcta. Moltes vegades condensats en lúcides consignes:
   • “Marxar separats, colpejar junts”;
   • “No són els quadres qui crea la idea sinó la idea la que crea els quadres”;
   • “Els quadres marxistes, capaços de dirigir la revolució proletària, s’eduquen mitjançant l’estudi profund, permanent i continuat de les tasques i de les divergències”;
   • “S’ha de tenir una actitud seriosa cap als obrers reformistes”;
   • “Aquest partit (el socialdemòcrata) carregat de crims, encara es troba al capdavant de milions d’obrers. No caurà per ell mateix. S’ha de saber derrocar-lo”;
   • “el que està en qüestió no és com interpretar una situació política, sinó com transformar-la de manera revolucionària”;
   • “El realisme marxista és un prerrequisit de l’optimisme revolucionari”;
   • “Les masses no són en absolut fang amb el qual es pugui moldejar el que un desitgi”;
   • “la papereta del vot no és decisiva en la lluita de classes”;
   • “la representació parlamentària d’una classe oprimida està considerablement per sota de la seva força real, i inversament, la representació de la burgesia, fins i tot un dia abans de la seva caiguda, serà sempre la mascarada de la seva força imaginària” ; etc., etc., etc.

6. Una increïble demostració de l’eficàcia i l’encert de la capacitat prospectiva del materialisme històric i dialèctic quan és tant brillantment exercida com va fer Trotsky en aquesta obra. Ni tants sols t’enunciaré aquí els sorprenents encerts d’aquest tipus del llibre (són massa per l’espai que tinc). Ja els trobaràs llegint. Un sol botó de mostra:

   "La victòria del feixisme implicaria forçosament una guerra (d’Alemanya) contra la URSS... formarà un front comú amb... Romania, els altres estats limítrofs i amb Japó a l’Extrem Orient” ; “El capitalisme americà entrarà en una fase d’imperialisme monstruós, de carrera armamentística, d’ingerència en els assumptes del món sencer". Això està escrit el 26 de novembre de 1931!!! i publicat en el Biulleten Oppozitsii núm. 25-26 de novembre-desembre de 1931.

Suposo que t’hauràs adonat del meu entusiasme per aquest llibre. Et garanteixo que el compartiràs quan el llegeixis.

19. Trotsky: La revolució espanyola.